12 + 1 preguntas a Eugeni Alemany by Caixa Popular | Teatro Olympia
Eugeni Alemany llega al Olympia con su monólogo En persona guanye
12 + 1 preguntas a Eugeni Alemany by Caixa Popular

1. Eugeni, Quan eres xicotet, que volies ser?

De menut volia ser director de cine. Però perquè trobe que en realitat no sabia que existia la figura del guionista. No sabia com es feia la tele, però sí tenia clar que volia fer això. Recorde de menut que flipava amb el ?Un, dos, tres? de TVE dels 80. També em va marcar molt vore el 1989 el ?Cómeme el coco, negro? de la Cubana per TV3. Vaig pensar: hòstia, jo vull fer això! Així que des dels 10-13 anys tenia clar que m?agradava el show business, el teatre, el cabaret? però també la tele.

2. De menudet també tenies aquest don de fer riure a la gent?

Sempre he sigut gracioset, enginyós i hàbil per a fer comentaris sorneguers. Els companys de classe es reien de les meues bromes i sempre m?ho han dit que era graciós. Cadascú té un carisma i a mi de jovenet la cara no m?acompanyava, així que sempre he hagut de tirar de llengua. Supose que em ve de família, perquè ma mare sempre m?ha dit que jo era com el meu besavi el ?so Xiva?, que era molt celebrat a Sueca com a persona simpàtica i bromista.

3. Com gaudeixes més, en la televisió o en els teus espectacles teatrals i monòlegs?

Són coses diferents. Però és obvi que tindre públic ?en tele o teatre- és molt agraït. Perquè vore la reacció de la gent als comentaris ?des de bromes senzilles a comentaris més àcids- és molt estimulant. Sempre que vaig al teatre el primer que li dic a la gent que ha de fer és deixar-se portar per les ganes de gaudir. Perquè aixiò els artistes ho notem i ens fa improsivar més encara. 

4. Com vas arribar a la idea de fer el diari de la quarantena?

En realitat no va ser una cosa pensada. Ningú sabiem com anava a ser allò del confinament! Jo pensava que serien 15 dies com a molt. Reconec que al principi, com tot el món, pensava que seria una cosa breu. La meua dona em va animar a fer uns stories que, sense saber-ho, es van convertir en l?episodi 1. A partir d?ahí la gent em deia ?fes-ne més, fes-ne més? i clar, jo pensant que serien dues setmanes, vaig pensar que podia pujar un vídeo al dia. Després en realitat van ser 40 episodis més un episodi especial en directe (una cursa de velocitat entre una llima callos i un robot aspirador!). Finalement es va acabar creant tot un món sobre la marxa (els gintònics, la meua dona, Lejia-Man, les frases de la meua sogra?)

5. Eugeni, les teues intervencions fora dels escenaris, com els vídeos de la quarantena, per exemple, són resultat d'un procés creatiu? O vas improvisant sobre la marxa?

Per a mi imaginar coses o continguts creatius no és faena, no em costa, és quasi un hobby mental. Però no tinc un pla d?objectius. Jo no m?alce i dic: ?entre esta setmana i la que ve he de fer un vídeo viral?. No. Jo vaig fent coses en xarxes socials i de cop i volta, passa alguna cosa que dona molt de joc. El que sí sé és reconéixer les coses que poden ser divertides, les que poden donar joc i simplement em deixe portar i jugue. Per a mi eixa és la clau que dona l?ofici: els anys d?experiència i que t?agrade el que fas. Perquè fer bona tele o fer bon entreteniment és com jugar a un joc i que damunt és el teu joc preferit. Si tu t?ho estàs passant bé, disfrutes. I després és molt important la llibertat creativa que et dona ser independent, fer el que et rota. Arribar fins on vols, pegar la volta i parar per tornar a accelerar. Hi ha un factor molt important: tindre llibertat creativa.

6. Molta gent diu que el millor del confinament va ser seguir el teu diari de la quarantena. Tens pensat seguir fent alguna sèrie de vídeos més a les xarxes socials?

Si de mi depen, per descomptat que sí! Sobre este tema o sobre qualsevol altre. Però no sé com, ni quan, ni per què! Passarà si ha de passar. Altra cosa és que siga un encàrrec d?una productora o una plataforma. Tan de bo!

7. Eugeni, per a quan una obra amb la teua dona? Tens por que es faça més famosa que tu? Sou la canya els dos.

La meua dona i jo portem vint anys de parella i és la persona que més admire professionalment. Ella també treballa en l?audiovisual. És guionista i ha dirigit programes, retransmissions especials o ara mateix el concurs ?Atrapa?m si pots?. Som parella, però funcionem com una productora i socis. Ens complementem molt bé. Pense que, sense cap mena de dubte, al País Valencià, és la persona que actualment més coneix i compren de televisió. Perquè de tele hui dia no s?ha d?entendre, la tele hui dia s?ha de conéixer i comprendre. Els seus consells o observacions sempre són molt encertats. El que passa és que som bons socis: jo sóc l?exhibicionista i ella és molt discreta. Som com la folclòrica i la mare de la folclòrica. 

Pel que fa a la série, en principi eren vídeos que m?anava gravant jo. El que passa és que, com t?he dit abans, allò no van ser 15 dies només. Clar, jo estava a ma casa, passaven els meus fills, passava la meua dona i al final els vaig haver d?anar clavant. Si veus la série en eixe sentit, la meua família al principi no apareix. Després van apareixent per darrere i al final acaben sent protagonistes d?alguns episodis. La imatge de Yolanda sempre netejant i amb el gintonic va començar com una broma entre nosaltres. Va agradar i vam decidir que sempre apareixeria aixina, però en realitat no ho fa perquè siga una borratxa. Ho fa com a una forma d?escapar d?un marit que és un pesat i un trompicons. Teniem tan clar que ella era la víctima i, encara que cada capítol era improvisat, només un teniem clar com seria: el penúltim. Que giraria a voltant d?ella i es voria la série a través dels seus ulls. A mi és un dels capítols que més m?agrada, perquè és el més intencional dels 40.

8. D?on traus eixa inspiració?

Com et comentava més amunt, d?estar a l?aguait. De saber detectar les coses, les oportunitats i deixar-se portar. I sobretot de no ser pretenciosos ni tindre prejudicis ni complexos. Nosaltres fem les coses amb l?objectiu d?entretindre i passar-ho bé. La inspiració igual la podem explorar anant vestit de dona que fent sàtira social. 

9. Quins projectes t'agradaria afrontar?

Supose que les coses que encara no he fet o no he fet prou. Com a showman, m?agradaria seguir explorant els concursos de més gran format. Provar la ficció, pel repte d?actuar en la pantalla i perquè les xarxes socials permenten arribar a molta gent, independentment de la llengua que uses. Però sobretot supose que fer un programa d?humor, perquè a cap i a la fi sóc humorista i showman i l?únic que m?oferixen són programes divulgatius o culturals! ¿Hola? 

Ah, i per descomptat, amb Yolanda ben a prop per a criticar-me!

10. A què te dedicaries si no fores artista?

Podria ser qualsevol altra cosa, però seguiria siguent ?artista?. Seria el comercial de mòbil simpàtic o el carnisser que et fa bromes amb la careta de porc? amb la gent sempre em duc bé. 

11. Com portes passar de ser una persona desconeguda al fet que et reconega tothom?

La gent em tracta amb molt de respecte. Em saluden o em demanen fotos, però de bon rotllo. No sóc la Pantoja correns per un aeroport!

El que és molt fort és que ara reconeixen la meua dona. Un dia este estiu, per exemple, que jo no estava, uns xiquets van reconéixer la meua dona a la fila d?una atracció aqüàtica. La van assenyalar i li van dir: ?mira, la dels gintònics?. HAHAHA

12. Quin personatge de pel·lícula t?agradaria ser?

Algun personatge de comèdia romàntica. Perquè per a fer de Van Damme em falten músculs.

13. Eugeni, de debò en persona guanyes?

Llevat de la meua dona, tot el món creu que sí. 


Eugeni Alemany estará en el Teatro Olympia con su monólogo En persona guanye el 23 y 24 de octubre.


  Calle de San Vicente Mártir, 44, 46002, Valencia      
  +34 963 51 73 15
Este sitio web utiliza cookies, tanto propias como de terceros para recopilar información estadística sobre su navegación y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias, generada a partir de sus pautas de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Más información.   Aceptar